Per bé que el pla de Lleida sigui la zona amb major extensió sense cims destacats del país, també tenim petites excepcions. És el cas de la Punta de Montmaneu, al sud del Segrià, i que resulta ser el sostre comarcal i una excel·lent talaia sobre els camps d’arbres fruiters del Baix Segrià. Una ruta fàcil i sense cap complicació tècnica, amb aires de muntanya però amb paisatges que ens recorden que estem a Lleida. Alguns fins i tot cataloguen el Montmaneu com “l’Everest” de Lleida, una afirmació un xic exagerada ja que es tracta d’un cim fàcil, amable i agraït.
| FITXA TÈCNICA | Montmaneu des del Refugi dels Caçadors (circular) |
|---|---|
| DIFICULTAT | Baixa. Poc desnivell, només tram final dret. Ruta fàcil i molt assequible |
| DESNIVELL | 215 m de desnivell positiu acumulat |
| TEMPS | 2h i 15 min (parcials: 50-55 min fins als cim i 1h 15 min fent la volta circular del cim al punt d’inici) |
| QUILÒMETRES | 8,6 km |
| VARIANTS |
La ruta es pot ampliar fent una volta circular més àmplia partint des del poble de La Granja d’Escarp o bé començant des de més avall, des de la Bassa del Pedrós o la carretera entre Maials i Seròs |
| DATA DE REALITZACIÓ | Abril de 2021 |
| ACCÉS |
|---|
| Des de Maials prenem la carretera C-45 en direcció a Seròs – Fraga. Pocs quilòmetres després, trobem un trencant a mà esquerra amb la indicació de la Minera del Baix Segre. Prenem aquesta carretera fins a trobar una pista a mà dreta amb l’indicador del Refugi dels Caçadors. El seguim fins a arribar a aquest edifici, on deixem el cotxe i comencem a caminar. |
RECORREGUT
Comencem a caminar des del costat del refugi dels Caçadors per la pista en direcció Sud-Oest. Ben aviat trobem una bifurcació de senders amb una fita cap a la pista de la dreta. La seguim i continuem caminant per un tram entre pins fins a arribar a uns camps d’ametllers. En aquest punt, seguim per la pista, més desdibuixada, que s’endinsa al camp fins a un antic mas mig derruït on girem 90 graus a l’esquerra, tot continuant per la pista forestal.
Uns centenars de metres més enllà, la pista ens deixa a uns camps d’ametllers on creuem cap a l’altre cantó i prenem un corriol per entremig del bosc de pi. Ara seguirem una estona per un sender ombrívol i fresc (almenys al matí) per aquest tram boscós que ben poc ens recorda als paisatges esteparis de Lleida. Aquest és, potser, un dels trams més bucòlics del recorregut.
Al cap d’uns 5-7 minuts, arribem a una bifurcació del sender: el de l’esquerra, que puja dret, és per on vindrem a la tornada. Ara seguim pel sender que marxa pla mantenint la direcció Oest.
Poc després, davallem uns metres fins a arribar a un camp d’ametllers. El creuem i seguim per la pista de l’altre cantó del camp en un curt tram de pujada. Ben aviat veurem com marxa un corriol de pla a mà dreta i seguim cap allà. (si seguíssim per la pista, retrobaríem el camí per on tornarem).
Continuem caminant pràcticament sense desnivell, ara per sender / corriol vorejant la falda nord de la muntanya del Montmaneu. Evitem desviacions que marxen cap a la dreta i seguim pel camí més evident.
Passem per sota d’una línia elèctrica de mitja tensió i tenim la sensació com si ens allunyéssim del cim, ja que caminem en direcció Nord i el cim ens queda a l’esquena. No patiu, poc després, el sender gira cap a Sud i comença un tram de pujada suau amb un camí més ample i que esdevé finalment pista forestal.
Seguirem caminant, ara per pista, per sota de la línia elèctrica fins a arribar al vessant oest del Montmaneu. En aquest tram veiem alguna antiga marca de GR molt escadussera tot i que el recorregut del GR-65-5 passi, en realitat, pel cantó sud del Montmaneu.
Quan arribem davant d’un pal amb una antena, trobem un sender que es desvia a l’esquerra i que afronta la pujada final fins al Montmaneu. Remuntem aquest pendent (el tram més dret del recorregut) fins a arribar al cim al cap d’uns 10 minuts.
Des del cim, gaudim de l’àmplia perspectiva que tenim sobre el Pla de Lleida i la Depressió de l’Ebre: veiem la ciutat de Lleida a la distància, així com el Castell de Mequinensa o els aerogeneradors del sector de Riba-roja. En un dia clar podríem arribar a veure el Pirineu i el Montsant, entre d’altres punts.
Per baixar, desfem el recorregut fins a la pista forestal a l’alçada de l’antena i ara seguim per aquesta mateixa pista en direcció Sud-Oest. De nou, farem una mica de volta seguint les pistes existents, aquest cop pel vessant solell, que contrasta amb la cara nord més fresca i obaga.
Al cap d’uns 7-10 minuts, arribem a un pal indicador i una cruïlla de pistes. Seguim ara per la pista de la nostra esquerra, en direcció Sud-Est. Uns 10 minuts més endavant, continuarem per la pista que fa un gir de 180º i s’encara cap a la falda sud de la muntanya. Des d’aquí veurem com el vessant solell del cim és molt més àrid i encinglerat que no pas el cantó nord, més verd i boscós.
Poc després, entre bancals d’arbres fruiters, convé estar a l’aguait d’una desviació: entre aquests camps, prop d’un mas, agafarem una pista que surt a la nostra esquerra (sentit Est) per retornar cap al nostre punt de partida.
Continuarem per aquesta pista durant uns 15-20 minuts més fins a arribar al final d’un camp d’ametllers on veurem una fita que ens indica un corriol que marxa cap a la nostra dreta. Si seguíssim endavant per la pista forestal no passaria res, reprendríem el camí una mica més amunt.
Des de la fita, prenem el corriol de baixada forta que ens retorna al senderó que havíem fet a l’anada entre pins. Ara ja sols ens faltarà desfer el recorregut i, en el nostre cas, prenem una petita desviació al tram final per veure més camps d’arbres fruiters, seguint la pista que passa pel Mas de Francisco Siquenet.
Finalment, retornem al punt d’origen i donarem per finalitzada aquesta circular pel sostre comarcal del Segrià.
