Els Bessons i Mirador de la Serra del Risps és un dels millors balcons i exemples del paisatge de Les Garrigues, en un entorn 100% de secà i envoltat d’oliveres. La característica silueta en forma de dos turons “bessons” és el que li dona nom a aquest paratge al centre del secà de Lleida.
| FITXA TÈCNICA | Els Bessons i Mirador de la Serra del Rispa (circular) |
|---|---|
| DIFICULTAT | Baixa. Molt poc desnivell i ruta molt assequible |
| DESNIVELL | 152 m de desnivell positiu acumulat |
| TEMPS | 2h (parcials: 35 – 40 min fins als cims dels Bessons, 5 min entre els 2 cims, 35-40 min fins al Mirador de la Rispa i 20 min fins al punt d’inici) |
| QUILÒMETRES | 7’5 km |
| VARIANTS | La ruta es ampliar fent una volta circular més àmplia al PEIN Els Bessons i fent alguns altres turons com la Punta dels Marquesos o el Tossal de la Mola, en uns 15 km, o bé començant des de Les Borges Blanques i allargant-ho fins a uns 20 km aprox. |
| DATA DE REALITZACIÓ | Abril de 2021 |
| ACCÉS |
|---|
| Des de Les Borges Blanques, sortim pel carrer Doctor Josep Trueta i prenem el carreró asfaltat que va cap a l’Espai Natural de Els Bessons. Cal anar fixant-se en els senyals verds indicadors, ja que en alguna cruïlla i canvi de direcció és fàcil de desviar-se. El tram final és pista sense asfaltar i un últim pujador per pista que haurem de vigilar anant amb un turisme (podem deixar el cotxe a baix i allargar la ruta uns 500 m). |
RECORREGUT
Sortim des del Pla del Rispa, just on hi ha el senyal que ens dona la benvinguda a l’Espai Natural Protegit Els Bessons. Al fons ja divisem el cim del Tossal dels Bessons, amb una estelada coronant-lo.
El recorregut serà quasi en la totalitat a través de pista forestal. Comencem pujant suaument des del Pla del Rispa per la pista. Durant el camí fins als Bessons trobarem algunes fletxes de color groc florescents senyalitzant el camí.
Al cap d’uns 10-12 minuts, arribarem a una cruïlla amb un sender que és per on marxarem després cap al Mirador de la Serra del Rispa. Nosaltres seguim endavant, amb la vista fixada als Bessons i els camps de vinya que omplen tot aquest altiplà. Aquest pla es coneix amb el nom de Pla del Pepe.
Passem pel costat de la Cabana del Morera i al cap d’uns minuts planejant sense desnivell arribem al pal indicador que ens senyala la direcció cap als Bessons, a la nostra esquerra. Des d’aquí ja veurem la forma característica de doble cim que dona nom als Bessons.
Pugem per sender ample i ben arranjat, amb alguns graons de pedra per evitar el desgast de les terres argiloses. Arribem al coll entre els dos cims i culminem la pujada suau fins al cim nord, que és el més alt dels Bessons (és on hi ha l’estelada). Gaudim d’una bona vista cap a la vall que baixa a les Borges Blanques i, en un dia clar, podríem veure Lleida, molts altres pobles del pla i, al fons, el Montsec i el Pirineu.
Baixem del cim nord i anem ara al cim sud, un xic més baix. Des d’aquí, la perspectiva és més àmplia cap als bancals d’arbres fruiters, vinyes i, al fons, la serra de la Llena i el Montsant.
Tornem al coll entre els dos cims i baixem cap a les vinyes per on hem passat abans. Tornarem pel camí de l’altra banda de la vinya per no repetir un trosset del camí. Més endavant sí que haurem de seguir el mateix camí d’anada (a l’alçada de la Cabana del Morera) fins al pal indicador que ens marca la desviació cap al Mirador de la Serra del Rispa, a 1’4 km en direcció nord. Seguim cap allà, per sender ben definit per la Serra del Rispa o L’Esponar.
Just poc abans d’arribar al promontori que fa de mirador, evitem un corriol a l’esquerra i seguim pel de la dreta (pal indicador) que ens portarà fins al Mirador de la Serra del Rispa, un mirador tan o més bo que Els Bessons per la seva posició més prominent sobre el pla de les Borges Blanques.
Finalment, encarem la tornada al cotxe baixant pel corriol amb pendent pronunciat des del mirador en direcció Nord-Oest. El sender està ben cuidat, amb graons de fusta i pedra per evitar l’erosió. Un cop baixat aquest desnivell, en una cruïlla amb pal indicador, prenem la pista que marxa a la nostra dreta, sentit Est, tot planejant entre camps d’oliveres ben fotogèniques, una excel·lent mostra del paisatge garriguenc de secà amb turons i tossals que fan de balcó privilegiat.
Arribem al cotxe al cap de poca estona. Convé tenir en compte que no trobarem pràcticament cap ombra en tot el recorregut. És recomanable anar-hi un dia de temps variable, amb clars i núvols, que donen uns relleus i uns contrastos que ressalten encara més el paisatge.
