El Sobrepuny és un clàssic del Berguedà. No és el cim més alt de la comarca, ni tan sols del Catllaràs, però la seva proximitat a la Nou i el seu entorn boscós i amb pendent pronunciat fan que sigui un cim que reculli perfectament l’essència del Berguedà.

Veure la ruta a Wikiloc

Sortim des de la Nou de Berguedà pel costat de l’església de Sant Martí i veiem un primer pal indicador que ens marca el camí cap al Sobrepuny. Els primers metres els fem de baixada per un tram encimentat fins a trobar el torrent de la Nou, un magnífic indret per visitar i deturar-se.

Travessem el torrent per un pont i seguim el camí amb marques de GR fins a Cal Patzi. Aquí, error freqüent, és fàcil seguir el camí que tira recte i que porta al jardí de la casa. El que hem de fer és agafar unes escales a l’esquerra de la casa per salvar-la per dalt i continuar pel GR.

Seguim amunt pel camí amb marques de GR amb un pendent moderat. Travessem una pista forestal en desús i seguim les marques de GR fins arribar a un senyal indicador amb una cruïlla de camins. Marxarem pel camí de la dreta i tornarem pel de l’esquerra. Prenem el camí de la dreta, però atenció perquè al cap de quatre passes hi torna a haver una desviació menys evident. Aquí hem de prendre el camí de l’esquerra que puja, ja que pel camí més evident de la dreta aniríem baixant i ens desviaríem de la ruta.

Prenem doncs el camí de l’esquerra que ara comença a pujar fins arribar a un pla dels prats de la casa de Caselles (en ruïnes). A partir d’ara, durant tota la pujada al Sobrepuny ens trobarem amb marques de color groc. Durant el tram del prat el camí no és tan evident però tampoc hi ha massa pèrdua, passem unes mates i un arbre ens indica la sortida del prat. Continuem pel camí que al cap de poc va a trobar una pista forestal que comença a pujar decididament. La seguim fins arribar a un pronunciat revolt a l’esquerra en què deixem la pista i continuem pel camí (indicat amb fites i marques).

A partir d’aquí el camí no té pèrdua. Caldrà anar pujant pel sender que es comença a enfilar, sense treva, per tota una vall acanalada que remunta decididament per sota del Sobrepuny. La pujada és consistent i en alguns trams, esbufegadora, “pujada penosa” que caldrà anar fent amb calma. No és estrany que per aquestes contrades s’hi celebri el quilòmetre vertical del Sobrepuny. En només un parell de quilòmetres remuntarem gairebé 600 metres de desnivell positiu.

Seguim per aquest sender que puja amb força. En algun tram podem trobar més d’un camí però són diferents vies del mateix recorregut. Un tram més amunt divisarem el Sobrepuny de Baix i farem algun serpenteig que s’agrairà entre tanta pujada.

La remuntada es va enclotant cap a una zona obaga en què ens apareix una petita fageda però amb alguns arbres de dimensions espectaculars. Voregem un faig enorme i al cap d’un tram anem a trobar un petit pla on hi ha una cruïlla de camins i ens trobem amb les marques d’un PR. Des d’aquí, seguirem cap a la dreta per les marques del PR i continuarem la pujada forta, amb alguns altres exemplars de faigs força espectaculars.

La pujada es modera i el pi torna a dominar l’entorn. El camí fa un fir marcat cap a l’esquerra però recomanem agafar el viarany que surt cap a la dreta per coronar el Sobrepuny de Baix. En qüestió de 5 minuts arribem al cim, força engarristat i amb una paret espectacular pels vessants sud i oest. De fet, el Sobrepuny de Baix té molt millors vistes que el seu germà gran, ja que podrem veure tota la banda del Cadí, Pedraforca, Ensija i el nucli de la Nou de Berguedà, ben petit al capdavall.

A l’altra banda s’alça el nostre següent objectiu: el Sobrepuny. Tornem al petit pla on hem deixat el camí i reprenem el PR que torna a pujar amb decisió. Aquesta darrera costa és dels trams més drets, sobretot als darrers metres abans del cim i necessitarem uns 15 minuts ben bons per fer aquesta última remuntada.

Un cop dalt del cim del Sobrepuny, la panoràmica cap a la Catalunya Central és excepcional si el dia és clar. Al fons s’alça Montserrat, sovint sobre un mar de boira, i a banda i banda veiem tota la depressió Central des del Montseny i fins l’altiplà de Solsona.

Per baixar del Sobrepuny continuem seguint les marques del PR cap a l’altra direcció, amb força pendent fins arribar al Collet del Faig. Veurem que en algun punt hi ha una desviació però no deixa de ser el mateix camí que pren diferents viaranys.

Un cop al Collet del Faig, seguim una pista forestal de recent creació durant uns centenars de metres. Quan la pista es disposa a baixar cap a l’esquerra, nosaltres prenem el camí a la dreta indicat amb marques de PR. Baixem un bon tram durant uns 10 minuts per un bosc de pi roig frondós i al cap de poc el camí gira a l’esquerra i arriba al coll de la Plana.

Aquest coll és una intersecció de pistes forestals i de camins. Per aquí passa la pista de la Nou a Sant Romà de la Clusa i també podríem enfilar-nos per pista més dolenta cap al serrat de Furellacs. Nosaltres, però, seguim la pista cap a l’esquerra i ara ens acompanyaran les marques del GR, a banda de les de PR.

Continuem per la pista en suau planeig i descens durant mig quilòmetre. En un tram recte, veurem molt ben senyalitzat la desviació a l’esquerra del GR que pren una altra pista forestal. Seguim ara aquesta pista en direcció gairebé oposada a la que veníem durant mig quilòmetre més, fins arribar a una petita desviació (waypoint “Seguim el GR”). Per una banda, cap a l’esquerra seguiríem les marques grogues i continuaríem per la pista i acabaríem tornant a la fageda de pujada passant per la Jaça de les Espades. Però nosaltres prenem la desviació a la dreta tot seguint el GR que ara comença a baixar amb decisió.

Aquest camí de baixada és força similar al que hem fet de pujada per l’altra canal del Sobrepuny: un camí recte amb un pendent important. De baixada caldrà anar amb compte si volem anar ràpid perquè el camí està força esmolat, però no presenta cap dificultat i es presta a baixar “a pas lleuger”.

En algun petit replà i clar del bosc, podrem veure les formacions singulars de les Agudes, roques punxegudes que s’alcen amb cingles vertiginosos. Un tram més avall trobem una boca de la Mina de les Agudes, restaurada i que amb un plafó informatiu explica l’antiga activitat minera de la zona.

Seguim baixant pel corriol del GR. En algun tram trobem alguna desviació però nosaltres seguim sempre les marques del GR (sense pèrdua). Durant un petit tram, seguim una antiga pista forestal i després d’un revolt tornem a prendre el corriol del GR.

Després d’una bona estona baixant comencem a intuir el Santuari de Lurdes i la Nou al fons, amb les primeres cases ja a la nostra alçada. A partir d’aquest punt, el camí comença a planejar i gaudim d’unes bones vistes de la Nou.

Finalment, arribem a la cruïlla de camins de l’inici de la ruta i des d’aquest punt, desfem el camí baixant fins al torrent de la Nou i amb una suau pujada fins a darrera l’església de Sant Martí de la Nou. Acabem així una bonica circular amb un cim de pendents i boscos espectaculars que bé ens servirà d’entrenament, de passeig i de tastet del gegantí Catllaràs.

Vegeu més fotos a Pictostock.com

Altres rutes al Berguedà: