El Congost de Mont-rebei és un dels indrets que s’ha popularitzat més en els últims 10 anys a casa nostra. L’espectacularitat de passar per un pas excavat en una cinglera de més de 500 metres de paret vertical ha fet que quasi 150.000 persones el visitin cada any, potenciat també per “l’efecte Instagram” i les passarel·les de Montfalcó, tan polèmiques com espectaculars, en què es pot passar per unes passeres de fusta suspeses sobre els cingles del cantó aragonès. Això fa que trobem el camí molt més brut, desgastat i amb algunes pintades i tot, cosa que ens fa plantejar els riscos que tenen els espais naturals amb un turisme de masses irrespectuós que veu la natura com un parc d’atraccions i una foto d’Instagram.
La proposta que us plantegem, però, defuig del camí massificat i proposa una ruta alternativa NOMÉS apta quan el pantà es troba per sota del 50% de capacitat. A més, cal destacar que el camí no està tan fressat com la ruta clàssica i pot presentar variacions entre el moment que ho escrivim (2023) i quan hi aneu vosaltres, ja que durant anys aquesta part del recorregut queda sota les aigües quan el pantà està ple i s’hi poden acumular sediments i despreniments. Una manera més intrèpida de conèixer el Congost de Mont-rebei i el pas antic excavat l’any 1924.
| FITXA TÈCNICA | CONGOST DE MONT-REBEI PEL PAS DE LA RÈCUA I CAMÍ VELL (I TORNADA PEL NOU) |
|---|---|
| DIFICULTAT | Moderada. El camí actual (el camí nou) no té cap dificultat remarcable. Posem dificultat moderada pel tram que passa per sota del nivell del pantà, ja que es pot trobar en un estat variable i pot ser un xic desorientador. |
| DESNIVELL | El recorregut en el tram central del congost és pràcticament pla. Destaquen bàsicament els +/- 75 m fins al pont penjant del Congost del Seguer i els +/- 275m de pujada al Pas d’en Guiler i el Pas del Mill. Pel que fa al Pas de la Pardina, el desnivell és de +/-80m |
| TEMPS | Unes 6-7h, nosaltres vam tardar més ja que ens vam entretenir fent fotos. Temps parcials: Aparcament – La Pertusa: 10 min, La Pertusa – Mas La Pardina 24 min, Camí del Pas de la Rècua fins al Congost del Seguer: 1h, Congost del Seguer – Inici Congost de Mont-rebei: 20 min, Camí Vell del Congost de Mont-rebei – Pont Penjat: 45 min, Camí Nou de Mont-rebei – Cova Colomera: 30 min, acabar de creuar el Congost de Mont-rebei: 40 min, fins al Mas de Carlets: 40 min, i del Mas de Carlets a la Pertusa: 1h20′ |
| QUILÒMETRES | 16,7 km |
| VARIANTS | Es pot fer el mateix itinerari però començant pel cantó pallarès, des de l’aparcament de la Masieta (1h 15 per arribar al Congost de Mont-rebei) o també les famoses (i polèmiques) passarel·les de Montfalcó per seguir l’itinerari cap al vessant aragonès fins al refugi de Montfalcó i l’ermita de Santa Quitèria, que és l’ermita homònima de la Pertusa però al cantó aragonès del cingle. Convé informar-vos de l’estat de les passarel·les ja que quan hi vam anar no s’hi podia passar per obres de manteniment i restauració. |
| DATA DE REALITZACIÓ | Febrer de 2023 |
| ACCÉS |
|---|
| Des de Balaguer seguim fins a Àger. Poc abans d’arribar a Àger per la C-12, trenquem cap a Corçà i seguim fins al poble (7 km) i, des del poble, prenem la carretera asfaltada estreta que ens portarà fins a l’aparcament de la Pertusa. A priori, l’aparcament és gratuït (almenys en temporada baixa i entre setmana, a data de 2023) però és relativament petit, així que convé no arribar massa tard per trobar lloc. |
RECORREGUT
Sortim des de l’aparcament de la Pertusa i comencem visitant l’ermita del mateix nom que veiem des del mateix aparcament. Per arribar-hi, seguirem uns metres per la pista asfaltada fins a arribar a l’antic aparcament i, des d’allà, prenem un corriol pel camí obac de la cinglera, sentit Oest, fins a arribar a l’ermita. El camí es troba ben fressat però també cal vigilar amb les roques que estan una mica desgastades i, si hi aneu a l’hivern, compte amb el gebre i el glaç que es pot acumular en aquest vessant obac. Aquest és el tram més rocós i engarristat / grimpador de tot el recorregut
Des de l’ermita tenim una magnífica panoràmica de la serra del Montsec i del pantà de Canelles. Certament, la imatge que en tenim a febrer de 2023 és molt trista, amb el pantà al 27% i amb el nivell del pantà que amb prou feines arriba a la zona de la Pertusa.
Desfem el sender fins a l’aparcament vell i, des d’allà, prenem el camí cap a Mont-rebei. Aquest tram de la ruta és una autopista: un camí ample en què pràcticament hi podria passar un cotxe petit, mostra evident que aquest havia estat un camí de bast/ferradura i la principal via de comunicació entre l’oest de la Noguera amb la Ribagorça, l’Aragó i una part del Pallars.
Canviem de vessant de la muntanya al lloc anomenat Pas de la Pardina i fem unes quantes ziga-zagues serpentejant pel vessant obac. Creuem el barranc de la Pardina que trobem ben gebrat a l’ombra i seguim de pla fins al mas de la Pardina. En aquest punt, deixem el camí clàssic que puja cap al Pas d’en Guiler i ens estalviem els +/-250m de desnivell d’aquest pas. Comencem agafant el camí de la nostra esquerra i seguim planejant en suau baixada.
Passem pel costat de la font de la Pardina i obviem el camí que hi baixa. El corriol a partir d’ara és molt menys fressat que el clàssic, però és suficient com per no perdre’l. En algun moment podem trobar més boixos/romanins al voltant del sender fruit del poc pas de gent o fins i tot algun arbre tombat que pot desdibuixar el sender i que ens pot desorientar una mica. En cas de dubte, sempre podem consultar el GPS. En general, però, se segueix força bé tot el camí. Només hi trobarem algunes fites i quan hi vam anar el 2023 hi havia unes tires de plàstic blanc i vermelles.
Passem per sota de les cingleres de la Serra del Mill a la zona coneguda com la Feixa de la Llina Nova en progressiva baixada. Cada cop ens atansem més al nivell màxim del pantà i, poc després, deixem enrere la vegetació i ens adonem que ja estem “dins del pantà”, és a dir, quan l’embassament de Canelles està al 100% tot això ja seria aigua. Hem calculat que per poder fer el pas de la Rècua sense risc de trobar-nos-el inundat, el pantà hauria d’estar per sota del 50-55% de la capacitat. En tot cas, abans d’anar-hi sempre és previsor trucar a l’oficina de turisme d’Àger per consultar l’estat del camí ja que poden passar anys (fins i tot dècades) sota el nivell de les aigües.
En tot aquest tram del camí sota el nivell del pantà anem trobant multitud de fites que fan que l’orientació sigui fàcil de seguir. També trobem unes cintes blanc i vermelles que possiblement ja no hi siguin quan hi aneu vosaltres. El tram més encinglerat del pas de la Rècua encara manté l’antic camí empedrat, que es manté gairebé intacte al pas del temps 100 anys després. El passem i seguim en direcció nord fins al Congost de Seguer on hi ha una passarel·la sobre el riu/pantà que ja veiem al fons.
Poc abans d’arribar a aquest estret del pantà/riu, el camí va pujant progressivament fins a sortir del nivell del pantà i va a trobar el camí que uneix el pont del congost del Seguer amb la ruta clàssica de Mont-rebei. En aquest punt, val la pena arribar fins al pont penjant per comprendre la dimensió del Congost de Mont-rebei que tenim davant nostre i també del nivell del pantà. En el moment en què hi anem (febrer del 2023) en aquest punt només hi ha l’aigua del riu ja que el nivell del pantà és força més avall i pot haver-hi perfectament uns 50-60 metres d’alçada als nostres peus, una experiència ben vertiginosa si mireu avall.
Des del pont penjant, retornem al camí direcció cap al congost de Mont-rebei i remuntem per unes escales i camí molt fressat uns 75 metres de desnivell fins a trobar el camí d’accés al Congost, on hi ha un altre senyal indicador i un mapa amb un telèfon d’emergència amb cobertura.
Ara ens acostem fins a l’entrada sud del Congost de Mont-rebei. Per saber el punt a partir del qual deixem el camí nou i prenem el camí vell ho sabrem quan trobem un altre pal indicador que marca el sender clàssic d’accés al congost a la nostra dreta a 0,1 km. Aquí prendrem un sender menys definit a la nostra esquerra i baixarem progressivament fins a retornar de nou sota el nivell de les aigües del pantà quan es troba al 100%
Poc després ja veurem l’antic camí excavat a la roca i que passa molt més a prop del riu que el camí actual. Aquest camí de ferradura es va obrir el 1924 per obra de la Mancomunitat de Catalunya amb l’objectiu de millorar les comunicacions entre banda i banda del Montsec, de Corçpa a Pont de Muntanyana. No va ser fins al 1953-59 que Enher (actualment Endesa) va construir l’embassament de Canelles i fins al 1974 no es va omplir del tot el pantà ja que hi havia hagut problemes de filtracions a la presa (això mostra la magnitud d’aquest pantà, el més gran de Catalunya amb 688 hm³ de capacitat). Després d’una campanya que reclamava la reconstrucció del camí es va tornar a fer el mateix sender però unes desenes de metres més amunt.
L’any 1984 la Generalitat va planificar una carretera per l’últim congost verge del Montsec, però la pressió veïnal i dels ecologistes va impedir-ho i va permetre conservar el congost intacte fins als nostres dies. Les pressions per destrossar el Congost de Mont-rebei es mantenen fins a l’actualitat (el 2015 Endesa va tornar a proposar una presa hidroelèctrica al congost tot i ser Espai Natural Protegit). Possiblement la cobdícia humana seguirà amenaçant el congost tot i ser un PEIN i segurament caldria que el Montsec fos un Parc Natural o Reserva Integral (actualment és Reserva Natural Parcial) per assegurar-ne el futur.
Tornem a la descripció del recorregut: aquest camí vell conté algunes sorpreses: òbviament el camí no té manteniment i per això trobarem un bon gruix de fangs i sediments que s’han acumulat aquí, al fons del pantà, en comptes d’arribar al necessitat Delta de l’Ebre. A banda, pot ser que trobeu alguns terrers i tarteres fruit de l’erosió i que fan que el camí sigui una mica més entretingut i amb un punt d’adrenalina i vertigen. Aquest camí no seria apte per a “diumengers” (per no dir pixapins) que passaran tots pel camí de dalt. Durant el camí ens trobem diverses gorres que possiblement se les hagi endut alguna ventada dels turistes que passen pel camí de dalt. Aquest camí de baix passa aprox. uns 10-15 metres sota el nivell del pantà i encara uns 10m per sobre del nivell del riu quan el pantà és prou baix (-40%). El camí nou passa uns 30 m aprox per sobre nostre.
Al final del congost, passem per un tram de tartera on el camí es desdibuixa una mica i hi ha pogut créixer un xic de vegetació. En un racó, prenem una drecera que ens permet arribar al camí nou, per bé que més endavant podríem seguir fins a trobar la bifurcació marcada en el Waypoint Desviació Camí Vell de Mont-rebei (senyal indicador).
Acabem la travessa del congost arribant al pont penjant d’accés pel cantó nord de Mont-rebei i fem un mos a la banda assolellada en un dia fred d’hivern. Per tornar, ara seguirem pel camí clàssic de Mont-rebei, amb una única variant a la meitat del congost, on pujarem uns 30 metres fins a arribar a la Cova Colomera, una cova de grans dimensions on hi arribarem grimpant una mica i amb l’ajuda d’unes cadenes que serveixen per treure la por més que res. A la cova, ens trobem sorpresos per 4 ovelles que es deuen haver perdut. A l’interior de la cova hi ha una reixa, possiblement per protegir una excavació arqueològica.
Baixem de la cova i seguim pel camí clàssic de Mont-rebei fins a la bifurcació cap a les passarel·les de Montfalcó (on abans hem comentat que hi havia un telèfon d’emergència). Aquí el track veureu que baixem fins al pont del congost de Seguer per fer una foto i tornem a pujar (aquest puja-i-baixa el podeu ignorar). Ara seguirem el camí en suau pujada cap al Mas de Carlets, el pas d’en Guiler i la Serra del Mill, uns 250 metres més amunt del congost. El camí transcorre per una agradable pineda de pinassa que, a aquesta època de l’any és fresca i ombrívola i que a l’estiu serà agraïda. Cal comentar que tot el camí clàssic de Mont-rebei té marques del GR-1 que creua de la Masieta a la Pertusa per aquest sender.
Des del mas de Carlets, el camí es torna més assolellat i travessem la Serra del Mill aprofitant una feixa pels passos d’en Guiler i del Mill. Just en aquest pas trobem un mirador i un plafó explicatiu.
Ara ens toca baixar serpentejant suaument fins al Mas de la Pardina, on hem deixat el camí al matí. Finalment, remuntarem uns 80 m per la cara obaga fins al Pas de la Pardina i desfem els últims centenars de metres fins a arribar de nou a l’aparcament i així haurem acabat aquesta ruta intrèpida i original.
