El Cim d’Estela és un dels punts mítics de la serra prepirinenca dels Rasos de Peguera, un petit esperó que s’alça vertiginós sobre la plana berguedana i que, pel seu caràcter aeri, té unes vistes excepcionals de mitja Catalunya. Des de més enllà del Montseny fins més enllà del Montsec. Per les vistes, per la grimpada engarristada i per la possibilitat de fer tres cims, és una excel·lent proposta matinal que podem completar a algun dels restaurants dels peus dels Rasos. Una matinal imprescindible de l’excursionisme berguedà.
| FITXA TÈCNICA | CIM D’ESTELA, ROC D’AURÓ I TORRETA DE L’ENGINYER (CIRCULAR) |
|---|---|
| DIFICULTAT | Fàcil. Ruta bastant curta, ideal per fer en un matí. Només presenta 2 punts de dificultat mitjana: la grimpada al Cim d’Estela en què hi ha una corda de suport i la pujada al Roc d’Auró en què una cadena ens permetrà superar un ressalt de roca sense massa dificultat. |
| DESNIVELL | 677 metres |
| TEMPS | entre 3h 30′ i 4h 30′ a ritme normal. 3h a ritme àgil. |
| QUILÒMETRES | 8’1 km |
| VARIANTS | Els tres cims també es poden fer partint des d’altres punts: des de la casa de Puigventós (lloc on es celebrava el concurs de bolets de Berga), pujant per l’altre vessant del Cim d’Estela. Si volem una opció pràcticament de “pla i baixada”, podem partir des de l’Estació dels Rasos de Peguera i planejar fins al Roc de l’Enginyer. I si el que busquem és acumular desnivell, res millor que fer la Berga-Rasos-Berga que fa el següent recorregut des de Berga: Berga – Figuerassa – Corbera – Coll de Tagast – Estació dels Rasos – Puigventós – Pla de Campllong – Queralt – Berga. |
| DATA DE REALITZACIÓ | Abril de 2015 |
| ACCÉS |
|---|
| A Berga, sortim de la C-16 per la sortida de Berga Nord – Sant Llorenç de Morunys i a la següent rotonda, agafem la primera carretera que indica els Rasos de Peguera i el santuari de Queralt. La carretera comença a revoltar fins al coll de Santa Magdalena, on trenquem a mà esquerra cap a Sant Llorenç de Morunys. La carretera planeja sobre Berga i al cap d’uns minuts prenem la carretera a mà dreta cap a Queralt i els Rasos. 2 km més amunt, tornem a prendre la carretera a la dreta cap als Rasos de Peguera. Pugem fins passat el restaurant dels Roures, on trenquem a mà dreta cap a Espinalbet. Seguirem per la pista asfaltada fins a arribar al santuari de Corbera |
RECORREGUT
Des del Santuari de Corbera prenem el corriol que surt a la dreta de la carretera asfaltada. De seguida arribem a una pista forestal en desús que ens cal travessar i prendre el corriol que surt per la dreta en pujada. Seguirem les marques de PR en un camí ben fressat i que passa per un bosc de boixos ben tupit.
L’arrencada és punyetera i la pujada ens farà treure la llengua amb un pendent constant i decidit. Però no patiu, aquest és gairebé el tram més dret de tota la ruta, un cop superat ja en tindrem molt de guanyat.
Al cap d’uns 10-20 minuts, segons ritme i esbufecs, arribarem a una pista forestal en desús que baixa lleugerament. Pot semblar contradictori que després de la pujada intensa que hem fet ara ens toqui baixar, però sí, cal seguir recte en suau descens fins arribar a la casa de Can Déu. Poc abans d’arribar a la casa en ruïnes, agafarem un corriol fitat que voreja per sobre de la casa i dels plans del voltant.
Després d’aquesta planejada, ara el camí torna a fer una remuntada de bon fer. Ens endinsem a un bosc de pins que fa olor de ser un bon bosc boletaire a la tardor. En un punt d’aquest tram veurem una tanca de bestiar, a l’època que hi vam anar estava oberta de bat a bat perquè les bèsties de dues potes que passàvem per allà poguéssim continuar amb el nostre camí cap a la Font de Tagast.
Poc després ens trobem un cartell indicador que ens assenyala el camí que puja al Coll de Tagast. Aquesta és la ruta que prendrem de tornada, tot i que també podeu optar per fer la circular a la inversa. Nosaltres recomanem començar pel Cim d’Estela i baixar pel Coll de Tagast ja que té unes vistes espectaculars de baixada.
En aquest tram, molt ben senyalitzat i fitat, anirem trobant una pista forestal en desús. El camí de pujada va salvant les revoltades de la carretera, però si voleu agafar-vos-ho amb més calma, podeu anar serpentejant i salvar el desnivell més a poc a poc. No patiu, tots els camins van a Roma i passen per la Font de Tagast.
Per una via o altra arribem a un pla amb matolls i al capdamunt del pla, hi trobem la Font de Tagast. Si seguim estrictament les fites ens haurem de desviar cap a la dreta per visitar la Font de Tagast. Aquest punt, amb excel·lents vistes cap a la Figuerassa i les boires del Baix Berguedà és un excel·lent punt on esmorzar quan portem uns 35-45′ de marxa.
Per prosseguir, ara ens dirigim cap a l’esquerra per anar a buscar el camí que surt del Pla de Tagast en direcció sud i que, tot planejant i en suau pujada, va a buscar el coll d’Estela. Ben aviat veurem els dos primers objectius del dia: el cim d’Estela al fons i el Roc d’Auró a sobre nostre, d’aparença força més dreta del que finalment acabarà sent.
Tot planejant arribem a una pista forestal que seguim durant un curt tram fins arribar al coll d’Estela, on s’obre un prat davant nostre. El seguim fins arribar a un filat, en què caldrà adreçar-nos cap a l’esquerra. Seguim caminant pel costat el filat i ens encarem cap al Cim d’Estela. Passem per una zona de prats des d’on es divisa perfectament el nostre objectiu, amb un aspecte ben engarristat des d’aquest punt.
Al cap de poc, el prat deixa pas al bosc de pi negre i a les marques de color verd i blau. Un rètol ens indica el camí cap al Cim d’Estela per si teníem cap dubte. Fem una suau remuntada i veiem com les marques blaves es desvien cap a la dreta, anant a buscar segurament el fil de la cresta del cim. Nosaltres continuem pel camí més evident, amb marques verdes.
La presència dels rocs es va fent més evident quan superem un primer ressalt rocós sense dificultat i arribem finalment al tram equipat amb una corda on haurem de grimpar. La corda ens pot servir d’ajuda perquè la pedra és força llisa i desgastada pel pas de la gent. Superat aquest tram, ens endinsem a una petita xemeneia de roca que se supera fàcilment. Donem la volta cap al vessant sud del cim amb algun tram de grimpada fàcil i finalment coronem el Cim d’Estela, un cim ben dret que, pel seu caràcter rocós i punxegut, gaudeix d’una fantàstica panoràmica aèria per tots els cantons. La vista des d’aquí de Montserrat i la Catalunya Central és immillorable, i si tenim la sort d’ensopegar un dia amb mar de boira, la postal és ja celestial.
Després de quedar-nos bocabadats dalt del cim, toca baixar pel mateix camí per on hem pujat, amb compte a les desgrimpades i en poca estona tornem al coll d’Estela. Ara continuem enllà, direcció nord, cap al Roc d’Auró i els Rasets. Veureu que està molt ben indicat amb rètols i fites.
Comencem a pujar i ens trobem amb dos cartells que indiquen dues fonts molt properes a banda i banda del camí. Continuem amunt i al cap d’una estona veurem indicada la desviació per pujar al Roc d’Auró. Aquest cim el veureu anomenat de mil formes en múltiples webs: Roc d’Oró, d’Uró o d’Auró. Fins i tot hi ha qui el confon amb el Roc o Torreta de l’Enginyer.
Sigui com sigui, el camí no té pèrdua. Anem seguint les fites pel punt que ens sembli més fàcil, travessem una zona rocosa i comencem a pujar amb marques de senyera. Sembla que Guifré el Pilós hagi passat per aquí! Al cap de poc arribem al tram de roca equipat amb cadena que ens serà de molta ajuda. (Que llegiu que hi ha una corda no us ha d’espantar per fer la ruta, al revés, és reforç de seguretat en els dos trams més drets). Superat aquest tram, l’arribada al Roc d’Auró serà imminent.
Baixem del Roc d’Auró i ara enfilem direcció a la Torreta o Roc de l’Enginyer. Per anar-hi tenim dues possibilitats: desfer el camí del Roc d’Auró i continuar des de la desviació cap al camí dels Rasets (fent força volta). O bé encarar directament la Torreta de l’Enginyer per la carena de forma més directa i costeruda.
En el track del GPS prenem aquesta segona opció. Caldrà que seguim unes marques grogues per la carena i haurem de grimpar alguns ressalts de roca que si estem acostumats a la grimpada no ens seran gens difícils. Finalment, acabem d’arribar al punt més alt de la Torreta o Roc de l’Enginyer on hi ha una antena i un vèrtex geodèsic.
Per baixar tornarem pel coll de Tagast i farem una interessant ruta circular. Des del Roc de l’Enginyer es pot anar directament cap a l’est fins a trobar el camí de baixada (més directe) o es pot baixar primer cap a la Collada dels Rasets i des d’allà, agafar el camí que surt cap a l’est fins al Pla de la Bassa i el Coll de Tagast, on arribarem al cap de mig quilòmetre.
Des d’aquest punt, tindrem una fantàstica panoràmica cap al Baix Berguedà. Baixem del coll de Tagast fins al pla de la Font de Tagast en un tram de descens important. Un cop a l’entrada del pla, tant podem seguir pel camí que va per l’esquerra o bé travessar el prat i anar a buscar el camí de pujada. Si prenem la primera opció, anirem a trobar el camí de pujada uns centenars de metres més avall.
Finalment, havent completat el tram circular, desfem el camí fins arribar al Santuari de Corbera.
