Ruta pel vessant nord del Moixeró per un dels boscos més ben conservats de la Cerdanya i que ens apropa cap a dos arbres monumentals a les Bagues de Riu, tot passant per pinedes de pi roig i avetoses. Un dels itineraris senyalitzats i recomanats pel Parc Natural del Cadí-Moixeró per conèixer un dels secrets més amagats de la serra del Moixeró.
| FITXA TÈCNICA | Avetosa de Riu des del Serrat de les Esposes |
|---|---|
| DIFICULTAT | Baixa. Té un cert desnivell però les pujades són progressives |
| DESNIVELL | 380 m de desnivell positiu acumulat |
| TEMPS | 2h 30 min (1h 15′ d’anada i 1h de tornada), en el nostre cas vam estar una mitja hora fent fotos als avets i per això el temps total és una mica superior. |
| QUILÒMETRES | 7’4 km |
| VARIANTS | La ruta es ampliar fent una volta circular al Moixeró seguint l’itinerari dels Cavalls del Vent fins dalt del Prat del Moixeró o, fins i tot, fins al cim del Penyes Altes del Moixeró i tornant pel coll de la Trapa i el serrat dels Gats. També es pot allargar la ruta cap al fons de la vall, pel Torrent de l’Ós fins a Riu de Cerdanya. |
| DATA DE REALITZACIÓ | Novembre de 2023 |
| ACCÉS |
|---|
| Des de la sortida del Túnel del Cadí, prenem la primera sortida cap a l’estació de servei i Riu de Cerdanya. Seguim fins al poble, el creuem i continuem pel carrer asfaltat que, més endavant, esdevé la pista que puja cap al Serrat de les Esposes i la seguim fins al refugi. |
RECORREGUT
Des del refugi del Serrat de les Esposes, sortim des del costat del pal indicador que senyalitza la ruta cap a l’avetosa de Riu i que marca uns 4 km i 1h 15 aprox de durada. Durant pràcticament tot el recorregut anirem seguint punts de color vermell i ratlles de color groc, que formen part del trekking de Cavalls del Vent en el tram que va del Moixeró al refugi del Serrat de les Esposes.
El primer tram el comencem baixant fins a arribar al fons de la vall que separa el serrat de les Esposes de la serra del Moixeró pròpiament dita. Durant aquest tram, tant podem anar per la canal pels prats sense un camí pròpiament definit o agafar un corriol que comença per dintre el bosc i que baixa després cap al fons de la vall. Des d’aquí la vista de les bagues de Riu i del bosc frondós és una bona foto, on s’entremesclen els pins roigs, negres i clapes d’avets.
Al cap d’uns 8-10 min travessem un rierol al fons de la vall i, acte seguit, entrem a un prat que hem de creuar i evitar seguir pel marge, no té pèrdua encara que al prat el camí no estigui fressat. Ara començarem a pujar suaument en direcció Sud.
En uns 3 min arribem a una pista forestal (que, de fet, també va al Serrat de les Esposes, però fent més volta). Ara agafarem aquesta pista en sentit Sud-Oest i l’anirem seguint pel fons de la vall durant una bona estona en suau pujada. En aquest tram, a la nostra esquerra ens acompanya un petit rierol que aguanta tot i la sequera (novembre de 2023) i que s’esmuny i desapareix entre les roques, símbol inequívoc que ens trobem en un entorn calcari on els “rius que desapareixen” és producte de la naturalesa de la roca.
Al cap d’uns 10-12 min, la pista gira cap al Nord-Est i la seguim remuntant amb pujada constant però de bon fer. Aquest tram més obac ja és majoritàriament d’avet, amb algun pi roig entremig. Durant tot el recorregut anirem veient algunes marques als troncs dels arbres amb números com 23, 27 o 34, no hem acabat d’esbrinar què assenyalen (potser marques de termes?).
Uns 5 min més amunt, ignorem una pista que marxa a la nostra dreta (senyal indicador) i també veiem un altre senyal divulgatiu que ens explica les característiques del bosc madur on som, com els beneficis ambientals i d’espècies com el pìcot. Si ens fixem en alguns arbres vells o morts, segur que anirem veient nius i traces per on ha passat l’emblema del parc natural del Cadí-Moixeró: el picot negre.
Seguim en pujada progressiva per la pista sentit NE fins que, al cap d’uns 10 min, torna a girar, aquest cop cap a Sud en una zona més esclarissada i des d’on veurem el Serrat de les Esposes i més obagues del Moixeró. Al cap de poc, deixem la pista (senyals indicadors) i comencem a remuntar per un corriol ben fressat pel llom de la carena.
Ara farem un trosset més de pujada (sempre indicat amb marques grogues i punts vermells) fins a arribar a una desviació on deixem enrere aquests senyals i seguim per un corriol que marxa cap a l’obaga planejant (senyal indicador).
Ara ja només ens queda fer aquest aquest tram de flanqueig pel vessant nord del Moixeró en una de les bagues de Riu. El pendent d’aquest vessant és notable, per bé que nosaltres anem planejant. Aquest tram potser seria el més delicat si fem la ruta a l’hivern amb neu, ja que aquest flanqueig amb raquetes pot ser més incòmode perquè la neu deu fer desaparèixer el camí i ens faria anar amb els peus inclinats amb les raquetes.
En menys de 10 min arribem al primer avet monumental, l’Avet de les Bagues de Riu, amb un volt de tronc de 4’04 m i està catalogat com a arbre d’interès local. Uns 50 metres més enllà hi ha el 2n arbre d’interès i de mides importants: l’Avet Bosc de les Bagues de Riu amb un perímetre del tronc de 4’11 m a 1’3 metres d’alçada. En aquests dos arbres ens hi entretenim una mitja hora fent fotos dels arbres. Veurem que el camí segueix fins una tartera amb bones vistes cap al Puigpedrós i la Carabassa i poc després el camí es desfà al bosc, aquí acaba la nostra ruta d’anada.
Per tornar, desfarem el mateix camí d’anada seguint el mateix recorregut fins a arribar al refugi del Serrat de les Esposes, on arribarem després d’un petit pujador des del fons de la vall.
