Una ruta ràpida i fàcil per a estirar les cames en una matinal a un dels miradors primordials del Pla de Bages, les Roques Albes, un mirador excepcional del pla i també de Montserrat i amb una mica de sensació de vertigen. Completem la ruta amb una pujada al cim més pròxim, el Montcogul.

FITXA TÈCNICA ROQUES ALBES I MONTCOGUL DES D’ARTÉS (CIRCULAR)
DIFICULTAT Baixa, només hi ha alguna pujada dreta com el tram final d’ascens al Montcogul. Precaució al baixar de no patinar si està molt empolsegat o moll en aquest punt
DESNIVELL 375 metres acumulats de pujada.
TEMPS unes 2h 30min aprox (55 min- 1h fins a les Roques Albes, uns 20 min fins al cim del Montcogul i 1h de baixada fins al punt d’inici)
QUILÒMETRES 8,7 km
VARIANTS El Montcogul i les Roques Albes també s’hi pot arribar començant a Sallent (uns 12 km) o bé des de Cabrianes i seguint el GR-4 (uns 9 km) o podem allargar la ruta actual començant des del poble d’Artés i anar fent el pla entre camps i vinyes fins a on hem començat nosaltres.
DATA DE REALITZACIÓ Abril de 2023

 

ACCÉS
Des de Manresa, prenem la C-25 fins a Artés i travessem el poble en sentit Avinyó. Poc després del poble, just abans d’un pont que passa per sobre l’Eix Transversal veiem unes granges a mà esquerra i una pista. Deixem el cotxe en aquest punt, tot i que podeu seguir per la pista en bon estat fins al marge de la riera Gavarresa o fins i tot més amunt tot i que perd l’encant de fer un cim, o millor dit un “turonet”.

RECORREGUT

Sortim des del costat de les Granges de Casanova i seguim per la pista forestal, sentit nord. Durant tota la pujada anirem per pista forestal. Travessem la C-25 per sota i al cap de poc creuem la riera Gavarresa que baixa molt seca per culpa de la sequera forta (abril 2023). De fet, bona part dels sembrats, tot i ser verds, estan eixuts i secs.

La pista gira en sentit nord i comença a pujar i guanyar desnivell ràpidament entre el bosc de pi blanc i alguns camps. Al cap d’uns 10 min, trobem una bifurcació cap a una altra pista que marxa planera cap a l’esquerra i que és per on tornarem. També podeu anar al cim per aquí i segurament el camí de pujada sigui una mica més suau.

Seguim amunt i ignorem altres desviacions de pistes forestals. En tot el camí fins al Montcogul sempre seguim marques del PR-C 136. Fem una última rampa encimentada i arribem a la masia i l’ermita de Fussimanya, un indret amb una molt bona vista i envoltada per camps i bosc que a aquesta època (a la primavera) és preciós.

Des d’aquí podríem acabar de pujar fins a les Roques Albes per corriols i pistes en desús però optem per fer-ho més planerament per la banda obaga. Passem pel costat d’una petita ermita, la Mare de Déu de la Llet, i un berenador. Seguim en sentit oest en suau pujada fins a arribar a un collet on hi ha una cruïlla entre 4 pistes. En aquest punt també veiem el corriol que puja dret fins al cim del Montcogul, el podem fer ara o deixar-lo per després com vam fer nosaltres.

Si voleu anar primer a les Roques Albes, prenem la pista que marxa cap a la nostra esquerra, sentit Sud-Est i pugem suaument per una pista amb empedrat natural pel costat d’un camp fins que va a menar a una roca-mirador amb bona vista sobre la vall i el poble d’Artés. Al track l’he marcat com a Roques Albes (vista Artés) tot i que no tinc clar que se les conegui com a Roques Albes veritablement, si bé formen part de la mateixa carena i estrat geològic.

Ara seguirem per corriol que va flanquejant pel bosc fins a arribar al mirador de les Roques Albes que té més vista cap al cantó sud del pla de Bages i Montserrat al fons. Sens dubte aquest és un dels millors miradors del Bages per veure la silueta inconfusible de Montserrat, especialment a l’hivern si hi ha boira matinal o ara a la primavera tot verd.

Retornem per corriol a la pista i a l’encreuament de 4 pistes. Afrontem el tram més fort de pujada fins al cim del Montcogul, per un sender que puja pel dret. En uns 10-15 min segons ritme arribem al cim. Aquest punt no té vista ja que es troba envoltat pel bosc. Al punt més alt hi trobem una construcció de pedra seca i un parell d’antenes i un senyal indicador. Poc abans d’arribar al cim haurem trobat una desviació amb un altre corriol a esquerra i dreta que és per on passa el GR-4 (senyal indicador). Nosaltres haurem seguit sempre el PR-C 136

Desfem el camí de pujada fins a la cruïlla de 4 pistes altre cop i ara tornem un trosset per la pista empedrada fins a veure un corriol que baixa a mà dreta cap avall. Amb aquest sender baixem ràpidament pel bosc i una rasa fins a trobar una pista forestal més avall. Just en aquesta confluència hi ha una gran fita, inconfusible per si feu el camí en sentit invers.

Planegem en suau baixada per aquesta pista en sentit Est pel vessant solell de la muntanya fins pràcticament a voltar-la tot. Veureu algun corriol que ignorem ja que farem tota la resta de la baixada per pista. Al cap d’una estona agafem una pista que surt a la dreta tot i que podríeu seguir per la pista planejant, totes dues porten a la ruta per on hem pujat.

Un cop haguem retornat a la pista de pujada, desfem el mateix camí fins a tornar al cotxe i completar aquesta semi-circular per un dels grans miradors del pla de Bages.