El Pedraforca sempre ha estat una muntanya plena de mites i de llegendes, com la que diu que les bruixes es reuneixen cada 31 de desembre i fan festa al capdamunt dels pollegons o la que explica que antigament el Pedraforca era un sol cim i que va ser obra del dimoni que va esberlar la muntanya en dues i quedà per sempre més amb aquesta forma de forca tan característica.

Sigui com sigui, el Pedraforca és a l’ull de totes les mirades i ja fa més de 130 anys Verdaguer definia un fenomen únic a la muntanya, quan el Sol es ponia per entremig de l’enforcadura en una nit d’estiu des de la Plana de Vic:

Posta de Sol sobre el Pedraforca. Aquest fenomen passa 2 cops a l’any (Berguedà, Catalunya, Pirineus)

[…]I vegí vostres peus i vostres cingles
i vostres fronts, oh serres de la pàtria!
i al pondre’s damunt seu l’astre del dia,
corona d’or irradiant de flama,
engolir-se’l vegí l’alt Pedraforca
fet un Vesuvi atapeït de lava
i entre el floreig d’estrelles que naixien
del vespre hermós entre les fosques ales,
com aurora divina que em somreia
vegí en lo cel la Musa Catalana

L’Arpa (Pàtria) Jacint Verdaguer (1888)

On es pot veure la posta de Sol pel Pedraforca el 15 d’agost?

El vespre de la Mare de Déu d’Agost (15 d’agost), ens podem endur per aquesta lírica de Verdaguer o bé, qui sap, seduir-nos per les llegendes que envolten el Pedraforca d’un caràcter místic. I tot mentre fotografiem com el Sol es pon a l’enforcadura del Pedraforca, un fenomen que només es produeix dues vegades a l’any. Qui guanyarà, les bruixes o Verdaguer? Es pot veure realment la posta de Sol al Pedraforca el 15 d’agost?

Doncs la resposta és que: depèn. Segons si el cel està serè o si hi ha aquelles típiques nuvolades de tempesta de tarda i sembla que “les bruixes ens guanyin la batalla”. Al Berguedà, la meteorologia és molt variable (sortosament) i més ara a finals d’estiu, quan les nuvolades de migdia i tarda tornen a prendre més força que al juliol i sovint deixen anar grans patacs d’aigua en la diagonal formada entre l’Alt Berguedà i la Plana de Vic, passant per Gironella i el Lluçanès, el que es podria anomenar com el “triangle d’or” de les tempestes de tarda del Berguedà.

Però tornem al tema: normalment al capvespre els núvols que creixen per l’escalfor del Sol ja van de baixa, amb la qual cosa incrementem el percentatge d’èxit. Sempre abans d’anar-hi serà millor poder guaitar el pronòstic d’algun portal web especialitzat, com MeteoMuntanya, MeteoPirineus, Meteocat , a les xarxes de Projecte 4 Estacions, o millor encara, els models que miren els homes dels temps a Meteociel.fr (d’això de mirar els models dóna per un altre dia).

Des de prop del mirador del Pedraforca, en aquesta ubicació es pot veure aquest fenomen cada 15 d’agost (i algun dia més). La foto que encapçalava aquest article va ser feta l’any 2012 i, 11 anys després, al 2023 han crescut significativament els pins petits que hi havia davant del mirador, amb la qual cosa ara és millor desplaçar-se uns metres més a l’esquerra (sentit Sud) per veure-ho des del camp proper a aquest punt. Una mostra més que el bosc no para de créixer a Catalunya.

Podem planificar l’hora exacta d’aquest fenomen a través d’apps com Photopills, PhotoEphemeris o el mateix Google Earth per fer una simulació en 3D des de casa, tal com podeu veure en la següent recreació:

Recreació feta amb Google Earth per al 15 d’agost

Tota aquesta planificació ens permet afirmar-nos la dita de “per la Mare de Déu d’Agost, rere el Pedra es fa fosc”, en comptes de l’antiga “A la Mare de Déu d’Agost, a les 7 ja és fosc” perquè amb els canvis d’hora actuals ja no s’acompleix.

El primer observador: Mossèn Cinto Verdaguer

Com relatàvem al principi d’aquest article, Jacint Verdaguer va ser un dels observadors pioners en veure (i deixar per escrit) aquest fenomen. Així ho va deixar plasmat en un poema L’Arpa (llegiu-lo sencer aquí) de 1888, inclòs en el llibre Pàtria

En el seu cas, però, la visió d’aquest fenomen va ser des de l’Ermita de la Damunt (vegeu-la aquí), situada dalt (damunt) d’un turó sobre Folgueroles, d’aquí el seu nom.

I és que aquest fenomen es pot veure més dies i en més llocs a banda del 15 d’agost des del lloc que us relatàvem abans prop de Maçaners, a continuació us els relatem

Més enllà del 15 d’agost, altres dates i llocs

Si aquell dia sou fora, esteu de vacances (ben fet) o simplement el temps no acompanya, apunteu-vos les següents dates a partir del 15 d’agost per repetir o reintentar aquesta foto:

• 13 d’agost des de les cases damunt de Maçaners (Cal Roig/ Coll de Jou) (https://goo.gl/maps/EavUPR8r85TqRBK86)
• 22 d’agost des del mirador clàssic del Pedraforca (https://goo.gl/maps/msRVDCxKgnBMpabS8)
• 28 d’agost des del mirador del revolt de Maçaners (o des del poble de Maçaners) (https://goo.gl/maps/FqqHsiw6tEd8uKs4A)
• 2 de setembre des del mirador de la Creu de Sant Julià de Cerdanyola (https://goo.gl/maps/qcikhhhraQhjsgok7)
• 10 de setembre des del mirador del Roc de la Lluna (Catllaràs) (https://goo.gl/maps/Z2V3dR3r6oZ4e2SU8)
• 19-20 de setembre des dels entorns de Santa Maria de Lillet (la Pobla de Lillet) (https://goo.gl/maps/uA5n47PGChT1HtEN7)
• 10 d’octubre des de damunt de Castellar de n’Hug (https://goo.gl/maps/yX4d1bwbh8QgGDVH8)

I a tots aquests dies caldria afegir-hi els de finals de juny-principis de juliol a la Plana de Vic i Lluçanès i tots aquests indrets també a la primavera quan el Sol puja cap al punt màxim que assoleix al Solstici d’estiu.

Apa, ja teniu feina a aguaitar com es pon el Sol pel Pedraforca. AIXÒ SÍ! Féu-ho amb respecte i amb la curiositat i admiració que ho devia fer Verdaguer en el seu moment.

*Aquesta efemèride també va ser transcrita al llibre Catalunya efímera de l’Assum Guardiola (compreu-lo aquí) on hi trobareu molts d’altres fenòmens que també passen només un cop a l’any o durant un breu període de temps

Salut i muntanya! (i poesia de Verdaguer!)