5 fagedes fotogèniques per visitar a la tardor
El canvi de temps ja truca a la porta i la calor de l’estiu ja comença a fer baixada. És en aquest moment quan comencem a pensar en una de les èpoques més esperades per als fotògrafs: la tardor. I el que encara és més important: la tardor no es veu només al Montseny! Pot semblar de riure, però sembla que si no hagis fotografiat les fagedes d’aquest massís, no hagis fotografiat la tardor. Tant és així que els dos faigs monumentals que hi ha al costat del pantà de Santa Fe (els podeu veure a la foto que encapçala l’article) són potser els dos arbres més fotografiats de Catalunya a la tardor (i potser també els més maltractats i que més pressió de diumengers reben.
Per això fem aquest article per recomanar-vos 5 fagedes alternatives, amb la consciència que cal anar-hi amb respecte i defugir de la massificació, ja sigui gaudint-ne entre setmana si podem anar-hi, o bé buscant alternatives a llocs menys coneguts i on hem de deixar-hi el mínim rastre humà.
1. Fageda de Gresolet (Berguedà)
La fageda de Gresolet és especial per molts motius: el primer és la ubicació privilegiada als peus de la cara nord del Pedraforca, fet que li dona aquest caràcter tan alpí, gairebé dolomític i, amb molta (molta sort) potser podrem captar la nord del Pedraforca nevada en contrast amb els colors de tardor (passa un cop cada dècada, amb sort).
També és especial perquè és la fageda mediterrània més allunyada del mar, cosa que fa que estigui al límit de la seva zona climàtica. (Les altres fagedes que trobem a l’Alt Pirineu i l’Aran o al Pirineu Central ja són fruit del clima euroatlàntic d’aquella zona). Per això també serà un lloc especialment sensible al canvi climàtic i que la seva supervivència dependrà dels ruixats de tarda i l’ombra que li proporciona el mateix Pedraforca.
I la tercera raó per ser especial és perquè té alguns dels arbres monumentals més grans de Catalunya, una de les majors concentracions en un espai reduït: a la zona de les Molleres hi ha els Faigs I, II, III i IV del Clot de l’Om (el II està esqueixat i tècnicament mort) i, uns 30 min més amunt, l’Avet i el Faig Gros de les Molleres, que són els avis més centenaris de la vall que es van salvar de les tales massives que es van produir aquí durant l’època franquista. Imagineu-vos com seria aquest bosc si tots els arbres fossin com aquests exemplars, un motiu més que justifica la protecció i conservació de boscos madurs.
Advertència: com a responsable d’haver difós i promocionat la fageda de Gresolet a la tardor, us demano que, quan hi aneu, la tracteu amb el màxim respecte i consciència per la natura, sense deixar rastre, ni trencar branques i que si agafem un roc el tornem a deixar després al mateix punt per evitar l’erosió.
2. Fagedes de l’Aran
Les fagedes i boscos de fulla caduca de la Val d’Aran són “la joia de la corona”. Sempre recordaré el dia que vaig anar a fer aquesta foto en què em vaig trobar un basc que venia expressament per fer aquella foto des d’Euskadi (quan al País Vasc tenen mil postals de tardor). El Saut deth Pish potser és un dels llocs més icònics, especialment pel contrast entre els faigs i alguns bedolls que donen la nota de color a la foto. Tant o més espectacular és l’Artiga de Lin, en què pràcticament tot és fageda i segur que hi podreu trobar un racó o una gran panoràmica per fotografiar. Això sí, excepte als Uelhs deth Joèu, en què el bosc és d’avetosa i, per tant, llueix més a la primavera amb el desglaç.
També són molt fotogènics els contrastos de colors al voltant dels pobles com Arties, Unha o Bagergue. I si hi aneu a principis de novembre potser podeu provar sort més al nord, cap al Baish Aran, on bona part del bosc és caducifoli, especialment la Val de Toran o el més popular Bosc de Carlac, prop del poble de Bausen, amb arbres força monumentals.
Sigui com sigui, si voleu tenir una bona foto l’ideal és poder-la captar amb la primera nevada, en què es combinen els colors ocres amb el blanc de la neu o, encara millor, l’albada sobre les Maladetes i l’Aneto vist des de la pista de la Vall de Varradós al Saut deth Pish.
3. El Puigsacalm i la Grevolosa (Osona – Garrotxa)
L’altra gran zona de fagedes de casa nostra és la Serralada Transversal, i en especial les que envolten el Puigsacalm i el coll de Bracons. En aquest cas, com al Montseny, us trobareu grans aglomeracions d’excursionistes i turistes als caps de setmana de tardor, excepte si teniu la sort d’agafar un dia d’aquells de “mal temps” que, en realitat, és el millor temps perquè la boira baixi suficient i s’endinsi a la fageda de la Grevolosa, ja que alguns dies la boira no acaba de baixar fins a aquesta cota, però la podreu captar més a prop del coll de Bracons. Ara bé, la Grevolosa és “catedralícia” ja que els troncs són realment alts i tens la sensació d’entrar a una catedral, i és així, és un autèntic temple de la natura que convé preservar. Dins de la fageda hi ha diversos arbres monumentals catalogats. També hi baixa un rierol molt prim que gairebé mai serà suficient com perquè sigui fotogènic (només si ha fet una llevantada forta o plou fort mentre fotografieu).
La fageda cap al cim del Puigsacalm no té arbres tan monumentals (alguns de singulars sí), però té l’avantatge que hi podeu anar tant en dia serè com en dia rúfol, ja que si està serè podreu captar la vista des de dalt amb el Pedraforca i el Pirineu de fons, i si hi ha boira (força freqüent) podreu jugar amb aquestes atmosferes tan enigmàtiques. Això sí, el camí cap al cim està molt freqüentat, així que tingueu paciència amb la gent.
A banda d’aquests dos punts hi ha altres fagedes singulars i molt fotogèniques al sud i al nord del Puigsacalm, però preferim mantenir-les en l’anonimat. No s’ha d’ensenyar tot, com en els bolets!
4. Parc Natural de l’Alt Pirineu
A diferència dels altres boscos que us citem a l’article, al Parc Natural de l’Alt Pirineu l’arbre caducifoli més abundant és el bedoll, un arbre característic pel seu tronc blanc i els colors grocs lluents de les fulles a la tardor. Això fa que el calendari de màxim color també varií una mica i us doni temps d’anar un cap de setmana a la Val d’Aran i el següent al Pallars Sobirà (si no ha fet una ventada de nord bèstia). La zona principal és la Vall de Tavascan, amb les seves ramificacions cap a la Vall de Lladorre que puja cap a l’Estany de Certascan. També un altre punt molt xulo és a la Coma de Burg, un lloc ideal per a l’albada ja que té unes magnífiques vistes cap a les muntanyes de les Valls d’Àneu. Un lloc molt fotogènic és l’ermita romànica de Santa Eulàlia d’Alendo, tot i que no s’il·lumini per l’alba ja que li fa ombra una muntanya.
A banda d’aquests boscos i valls, al web del Parc Natural de l’Alt Pirineu en trobareu molts d’altres, com el Bosc de Virós, la Vall Ferrera, la Vall de Tor, la Vall de Bonabé, la Vall de Siarb o l’enclavament d’Os de Civís (que té la particularitat que només s’hi arriba per Andorra per carretera normal).
5. I sí, també el Montseny
No per ser més conegut deixa de ser un lloc icònic. De fet, aquí les fotos sembla que tinguin “més valor” ja que estan inspirades en els referents fotogràfics que tingueu i poder aconseguir la “teva versió” d’aquella foto o d’aquell arbre també té el seu al·licient. De totes maneres, si podeu anar-hi entre setmana us estalviareu tota la gentada que cada cap de setmana a partir de les 10-11 del matí desborda la capacitat d’absorció de Santa Fe. El millor enclavament és a la riera de Gualba per sota del pantà, on hi trobareu el lloc més icònic (la foto de dalt), tot i que hi ha molts més racons especials i amb encant.
El més destacat de la fageda de Santa Fe és quan apareix la boira. En ser un bosc situat en alçada i no al fons d’una vall fa que sigui més fàcil que hi hagi boira al Montseny que a Gresolet per exemple. Les hores més probables són a primera hora del matí i a última de la tarda d’un dia de llevantada (o amb vents de llevant, no cal que plogui). Això sí, per poder veure la riera lluint un cabal generós (especialment a la Font de Passavets) caldrà que hagi caigut una bona llevantada abans. I el mateix pel cas del pantà de Santa Fe, que pràcticament està ple només 1 tardor de cada 10 i la resta presenta un aspecte deplorable.
Bonus track: Hi ha molts ‘Montsenys’ a l’altre vessant del Pirineu
És travessar el túnel de Pimorent (o tunnel du Puymorens) i hi ha un ‘Montseny’ gairebé a cada vall. No us poso els enllaços directes a Google Maps perquè tingueu una mica de feina a buscar-los, ja que no tot s’ha de donar mastegat! (i ben mirat, gairebé tot el bosc de cotes mitges i baixes és fageda). En el cas dels noms, us poso la denominació oficial en francès primer -i la versió en català després si la té- perquè si ho busqueu en la versió en català, malauradament, segurament Google no us trobarà resultats)
Arieja (09- Ariège)
- Reserve d’Orlu
- Forêt de la Bellongue
- Forêt des Ares (o des Hares)
- Forêt de Belesta
- Cirque de Campuls
- Forêt de Bethmale
- Forêt domaniale du Mont Valier
Catalunya Nord (66- Pyrénées-Orientales)
- Forêt d’Osséja (vall d’Oceja, Alta Cerdanya)
- Fageda a la cara nord de les Alberes
- Forêt de Néoulous (bosc del Puig Neulós)
- Forêt Domaniale du Haut Vallespir
- Forêt Domaniale du Bas Vallespir
L’Aude (11- L’Aude)
- Forêt des Fanges (Pierre-Lys)
Alts Pirineus (65- Hautes–Pyrénées)
- Gourgue d’Asque
- Forêt de la Barousse
- Gourgue d’Hasque
- Forêt de la Barousse
- Forêt de Bellongue-Nord i Bellongue-Sud
- Forêt communale de Vielle-Aure
Pirineus Atlàntics (64- Pyrénées–Atlantiques)
- Forêt de la Mâture
- Forêt des Arbailles
- Forêt d’Issaux
- Vallée d’Ossau
- Aiguilles d’Ansàbere i Cirque de Lescun
País Basc Francès (64- Pyrénées–Atlantiques)
- Forêt des Arbailles
I a banda d’aquests indrets del vessant nord, també en trobareu al vessant sud, com és el cas del massificadíssim Parc Nacional d’Ordesa-Monte Perdido (només recomanable entre setmana), la Selva d’Irati, o bé d’altres indrets com la Selva de Oza o La pardina del Señor.
I vosaltres, quins altres indrets hi afegiríeu a aquest llistat? Us llegim als comentaris!
Altres articles que et poden agradar
Comparteix-ho a les xarxes!
newsletter
Subscriu-te a la nostra newsletter i rep les últimes novetats al teu correu!
Articles relacionats
